caganiu m

Definició

1  Ocellet d’una niuada nascut darrer.
2  (p. ext.)  El fill més petit de tots.

Etimologia

De cagar (del llatí cacare, mateix significat, mot de formació expressiva) i niu (del llatí nidus).

Usos

  • Aquest és el pare,
    aquesta és la mare,
    aquest fa les sopes,
    aquest se les menja totes
    i aquest diu:
    —Que no n’hi ha, pel caganiu?

    «Aquest és el pare», moixaina de dits
  • —No m’agraden els discursos; penso que si algú ve aquí és perquè ja té edat de fer-se responsable dels seus actes. Els caganius són amb Peter Pan. I tu, Wendy, encara que vagis d’incògnit, sabem qui ets. Peter Pan et va segrestar perquè li sargissis els calçotets i fessis de mainadera dels nens perduts que es mamen el dit.

    Olga Xirinacs, Wendy torna a volar (Barcelona: Cruïlla, 1996), pàg. 77

Tema de la setmana

«El català està carregat de paraules, fraseologia, topònims i malnoms relacionats amb la defecació. Com les expressions tenir mal de ventre pel cagar d’un altre (preocupar-se excessivament pels problemes dels altres) o haver de fer cagar molts culs, que es refereix a les dificultats per mantenir una família extensa. També hi ha dites de la cultura popular, com la fi del Cagaelàstics o aquesta sentència filosofal: ‘Caga el rei, caga el papa, de cagar ningú s’escapa’.» Ramon Solsona, «Caganiu» (La Vanguardia, 11/08/2002).

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

escalfetacagalló