de pet loc adv

Definició

Directament, tot seguit.

Quan li van dir que allà trobaria el que cercava, se n’hi va anar de pet; no va entretenir-se gens.

Si no fas bondat, aniràs de pet a l’infern.

Etimologia de pet

Del llatí pēditum, mateix significat, derivat de pēdĕre, ‘fer pets’.

Usos

  • Aquest fragment, tot sol, val més que totes les campanyes de sensibilització lingüística promulgades per la Generalitat durant els últims vint anys. Suggereixo que els ajuntaments de totes les ciutats, viles i pobles catalans haurien de penjar aquest fragment —dividit en frases soltes, si cal— a les banderoles municipals, fins que els catalanoparlants, vinguin d’on vinguin, assumeixin que parlar en castellà amb una persona nascuda a fora, només perquè aquesta persona hagi nascut a fora, és d’una mala educació inexplicable, a més de ser d’una estretor de mires que pot portar els mateixos catalanoparlants de pet a l’autoextinció cultural.

    Matthew Tree, «El planeta de les parles», introducció a A cremallengua. Elogi de la diversitat lingüística, de Joan-Lluís Lluís (Barcelona: Viena, 2011), pàg. 15
  • L’enterrament de ma mare va ser de les grans ocasions, perquè tenia el valor afegit que, al poble, les dones no es moren d’aquesta manera. Al poble, fora d’hores, només es moren els hòmens. Cauen pels barrancs, xafen el cotxe, s’estimben amb la moto, tomben el tractor. Però les nostres dones no. Altra feina tenen. Sobretot, com havia teoritzat algun cop la Joana, la d’aguantar tots els anys que calguin per poder cuidar-se dels seus vells. I dels vells i les velles que hereten dels seus hòmens, podria haver-hi afegit jo, però encara em faltaven molts anys per ser tan espavilada com ella. Les dones viuen, reviuen i sobreviuen, aquest sembla el seu destí. Les lleis naturals del poble ja s’encarreguen d’aquestes coses, però ma mare, ves per on, al volant d’un Seat Ritmo, camí de Móra, se les va saltar totes de pet.

    Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera (Barcelona: La Magrana, 2011), pàg. 22

Tema de la setmana

El mot d’avui és el que fa 3.996 des que vam començar a enviar ‘Cada dia un mot’ fa 18 anys. Per tant, el de divendres serà el mot número 4.000, i aquesta fita bé mereix un enigmot i un premi molt especial per a qui el resolgui. El tema d’aquesta setmana l’heu d’endevinar vosaltres: qui el descobreixi ha d’enviar un missatge a mots@rodamots.cat, però cal que especifiqui clarament tres coses: el tema de la setmana, quin dels cinc mots que enviarem d’avui a divendres no encaixa amb els altres i per què no hi encaixa. El primer que l’encerti té un premi de categoria: el Diccionari etimològic manual de la llengua catalana de Joan Coromines, gentilesa d’Ara Llibres, i sortejarem un altre exemplar entre totes les altres respostes correctes rebudes abans de dissabte 25 a la 1 del migdia. Consulteu al primer enllaç les bases completes per participar-hi. A can rumia falta gent!

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-social-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 style="button" point_type="simple"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

tritllejara trompons