De fa dos mesos es necessiten cent cinquanta mil milions de marcs per a prendre el tramvia. Un milió de marcs avui no és res. I com que avui no és res, no hi ha ni la més remota possibilitat que demà o d’aquí a vint anys sigui alguna cosa. Tots aquells que compraren marcs i que, quan encara hi eren a temps, no van salvar-ne el que pogueren esmerçant-los en cases o en valors industrials, han perdut, a hores d’ara, bous i esquelles.

Eugeni Xammar, «Un consell d’amic als tenedors de marcs» (La Veu de Catalunya, 22 de febrer del 1924), reproduït a L’ou de la serp (Barcelona: Quaderns Crema, 1998)

Max Cahner havia estat un dels creadors de la revista Serra d’Or i el principal impulsor d’Edicions 62, i d’ell va sortir la idea de crear la Gran Enciclopèdia Catalana. Per les seves activitats culturals catalanistes havia estat expulsat d’Espanya durant una temporada, quan encara disposava de passaport alemany, que era la nacionalitat del seu pare. En l’aventura de l’Enciclopèdia hi va perdre bous i esquelles, fins al punt que va haver de dimitir d’Edicions 62.

Agustí Pons, Temps indòcils (Manresa/Barcelona: Angle, 2007), pàg. 318