Una cosa és tenir raó i una altra tenir raons, i ben mirat molt sovint si hi ha raons és perquè tothom vol tenir raó. El cas és que raons, en plural, és sinònim de discussió, de baralla, i d’aquí la celebèrrima figura del busca-raons: tots ens hem comportat com a tals alguna vegada, mirant de fer passar bou per bèstia grossa per descarregar la mala jeia sobre l’argumentació lògica d’un interlocutor innocent.

Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005)

Cap guerra no és fruit de la raó sinó de la desraó, és a dir, d’interessos materials i de pulsions primitives; fins i tot la guerra contra una agressió externa no és conseqüència sinó de l’instint d’autodefensa. Una guerra no es condemna lluint banderoles a la contra i soltant la llagrimeta fàcil. Ni es promou fent passar bou per bèstia grossa en forma de raons que només són desraons.

Josep Murgades, «La raó de la desraó» (El Punt, 12 de febrer del 2003)