Com que no vaig poder trobar ni un miserable xofer, vaig haver de posar-me al volant del camió i transportar el material comprat a Punta Arenas i que per mar era transportat a Río Grande. Els camins eren horribles i vaig patir els set calzes d’amargura en aquest transport.

Josep Pla, Un senyor de Terra del Foc (1960)

«Maleïts siguin!», la mare segueix renegant. Se la veu vençuda. Ja no pot més. I no és per ella, que es fa miques corrent d’una cua a l’altra, i que torna amb caramells de glaç enganxats a les pestanyes, sinó per tenir què posar-nos a taula, perquè aquest ha estat, des de sempre, el seu únic sentit a la vida. Això la fa passar els set calzes d’amargura. Un cop al mes aboca damunt el plat una peça de formatge fresc embolicat en un paper xop. «A Obor, avui tenien formatge. Però només en donaven un bocinet per cap, que no arriba ni per tastar-lo.» Ens mirem el tros de formatge com si fos un miracle.

Mircea Cărtărescu, L’ala dreta. Encegador III (Barcelona: Periscopi, 2023), traducció d’Antònia Tur Escandell