Definició
Massa normalment rodona de figues seques molt atapeïdes i capolades, sovint barrejades amb ametlles i nous trencades.
Per Nadal menjarem castanyes, avellanes i panfígol al racó del foc.
També: panfigo, pa de figues, pa de figa… panfígol és la forma habitual en valencià.
Etimologia
De pa (del llatí panis, mateix significat) i figa (del llatí vulgar i tardà fica, i també plural neutre, ‘figues’, en substitució del llatí clàssic ficus, ‘figa, figuera’).
Usos
Per a elaborar el panfígol, en primer lloc llevarem els peçons a les figues seques i les enfarinarem, després ficarem una o dues ametles pelades dins de cada figa i, una vegada farcides, les ficarem en una premsa i les premerem tant com calga, fins a obtindre la consistència desitjada. És un menjar d’hivern. A Alcoi i a la Vall d’Albaida es pronuncia ‘pamfígol’.
Eugeni S. Reig, El borum i els gospins. El lèxic tradicional d’Alcoi en l’obra de Joan Valls Jordà (Ajuntament d’Alcoi, 2017), pàg. 152Si li venia de gust i no hi havia cap quefer, amb una canya del canyar més proper al barranc, de les més llargues i oberta a un extrem amb una pedra i un filferro, collia les figues i les bacores, quan era el temps. Les ficava en un cabasset de palma i li les duia a la mare perquè les assecara al terrat i fer panfígol com eixe que feia el tio Paiarrop per vendre’l pels carrers i pels pobles dels voltants, amb la seua burreta i el seu puret caliquenyo sempre a la boca mentre bramulava:
Vicent Ortega, El crim (Alzira: Bromera, 1997), pàg. 103
—Arrop i talladetes, xiquetes!
Tema de la setmana
Productes que trobem a les fires de sant Ponç, que és dissabte
M’agradaria afegir una altra accepció a la paraula ‘panfígol’ que oferiu hui. En sentit metafòric i molt habitual almenys en valencià la utilitzem per a fer referència a una “persona que no serveix per a res o que es deixa entabanar fàcilment”.