quefer m

Definició

Afer, ocupació, treball.

¿Quin quefer tan important tenies anit que no vingueres a la reunió de veïns?

«L’expressió donar quefer significa donar faena, fer que els altres s’ocupen de les nostres peticions, de les nostres exigències, de les nostres actuacions. Recordem la cançó popular: “L’amor la pintaren cega / al cap d’un escudeller; / com la pobra no s’hi vea / a tots donava quefer”. Són molt conegudes i emprades les frases fetes donar més quefer que una onça de cucs, donar més quefer que un porc solt, donar més quefer que un músic i donar més quefer que un aprenent de violí.» —Eugeni S. Reig, El valencià de sempre (Alzira: Bromera, 2015)

Etimologia

Aglutinació i substantivació de la locució què fer.

Usos

  • Can Ramonet era la tenda de poble en la qual venen de tot, però la Floresta no arribava ni a poble; era un simple conjunt de torres, molt disperses pels diversos camins, en aquell temps sense asfaltar, que havien pres espai al bosc. Can Ramonet era un darrer refugi, la darrera solució davant un oblit; també era un bar, feia algun o altre menjar, i, si calia, també llogava habitacions per dormir. Però dins el seu quefer polifacètic i versàtil, no sabia que també organitzés ballada de sardanes.

    Jesús Mestre i Godes, Un nen de Sarrià. Memòries d’infància (1931-1936) (Barcelona: Edicions 62, 2000), pàg. 26
  • Saber en aquesta societat invisible s’assembla més a sospitar que a concloure categòricament o a mostrar inequívocament. Així, el quefer del filòsof s’assembla al de l’espionatge perquè la intel·ligència és una tasca interpretativa contra les aparences enganyoses, contra una visibilitat que només els ingenus poden confondre amb la realitat.

    Vicent Alonso, «Pensar la utopia encara» (Quadern d’El País, edició de València, 20 de gener del 2005)

Tema de la setmana

Paraules o expressions que ens proposeu els subscriptors de RodaMots. La d’avui és un suggeriment de Rosa Domínguez, de Torrent (Horta Oest).

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “quefer”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Una simple observació:
    A Elna, “anit” sempre fa referència al futur. Quan volem parlar de la nit anterior, nosaltres, diem “ahir a la nit”, ara, també, es pot dir “anit passada”.
    Fer servir “anit” ras i curt en tots dos casos no és incorrecte, però, una mica ambigu i ens acosta encara més al castellà.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

potsinglot