peçó m

Definició

Part inferior no cartilaginosa de l’orella que penja com un pèndol, lòbul de l’orella.

Jo, quan tinga una xiqueta, no pense foradar-li els peçons de les orelles. El dia de demà, ella ja farà lo que voldrà.

És un mot valencià. També pot voler dir ‘cua que uneix el fruit o la flor a la planta’.

Etimologia

Del llatí vulgar pecciolus, assimilació de pediciolus, llatí tardà peciolus, ‘peu petit’, diminutiu de pes, pedis, ‘peu’, per via del mossàrab pocón, mateix significat.

Usos

  • Jo desitjava, a voltes, un amor educat
    i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
    ara un muscle i després el peçó d’una orella.
    El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
    i tenim l’enyorança amarga de la terra,
    d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
    Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.

    Vicent Andrés Estellés, «Els amants», dins Llibre de meravelles (1971)

Tema de la setmana

Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993) 

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

enrenoumussitar