Definició
Amb el cap cot o ajupit, inclinat endavant, especialment en senyal d’abatiment o capficament.
Caminava capjup per protegir els ulls de la pluja.
També: capbaix -a, capcot -a, capmoix -a
Etimologia
De cap i jup -a, ‘cot’, tret reductivament d’ajupit, com cot/acotat, tip/atipat, cluc/aclucat.
Usos
Va passar una estona sense que cap de nosaltres dos sabés què fer. Ara vinc, tu espera’t aquí, vaig suggerir al final. Capjupa, vaig caminar entre les bardisses sense fer fressa. Al cap d’uns minuts ja havia girat cua. Què passa?, em va preguntar en Medina amb la finestra mig abaixada. El meu informe va ser breu: estan cardant.
Xevi Sala, En la pell d’un mort (Barcelona: Columna, 2013)—M’heu de confessar, pare abat, perquè he pecat —va dir capjup el monjo—. Sabia que s’estava planejant un atac contra el comtat i no us n’he dit res.
Martí Gironell, El pont dels jueus (Barcelona: Columna, 2007)
—Què em dieu, fra Agapit? —i l’abat va arrufar les celles—. Vós estàveu al corrent d’aquest complot per fer caure Besalú?
Tema de la setmana
Mots acabats en up. El d’avui és un suggeriment de Maria Bruguera Martí, de Palafrugell (Baix Empordà).