Les persones que, com ara jo, som pràcticament escèptiques, estem condemnades a trobar bé tot el que fan els altres i a suportar que sempre hi haja algú que trobe malament tot allò que fem.

Joan Fuster, Consells, proverbis i insolències (1968)

   —Erfan, filleta, suposo que tens clar el que has de fer si el sostre s’ensorra o si els tancs nord-americans s’obren pas pel barri.
   —Sí, mare, m’ho has repetit centenars de vegades: agafar les bosses de la porta i córrer.
   Les bosses formaven part d’un pla d’evacuació d’emergència. Eren sempre a la porta de casa i hi havia roba, ampolles d’aigua i documents importants, com ara les partides de naixement, els papers de la casa, del cotxe… i uns quants diners.
   —No espereu ningú. Simplement agafeu-les i correu.
   L’escoltava però no la volia entendre. Rebutjava la possibilitat, cada vegada més real, d’abandonar casa meva. Tot i que era conscient que em trobava enmig d’una guerra, intentava no pensar-hi.

Gemma Pasqual, Llàgrimes sobre Bagdad (Barcelona: Barcanova, 2008)