rebombori m

Definició

1  Soroll que mou una colla, una munió, de persones cridant, corrent, esbatussant-se, etc. Els dies de mercat hi havia un gram rebombori a la plaça.

Avalot. Hi hagué rebomboris a la ciutat per l’augment del preu del pa.

3  Reacció que provoca alguna cosa fent que se’n parli amb insistència i excitació. Tothom recorda el rebombori que va provocar aquell casament.

Etimologia

De rebombar, ‘ressonar profundament’ (derivat de bomba), encreuament de l’italianisme castellà rimbombar (que ha donat rimbombante en la llengua del costat), de l’italià rimbombare, íd., i el seu sinònim remorejar (rumorejar).

Usos

  • A la biga que fa tres
    del sostre del dormitori,
    una aranya es fa el dinar
    sense gaire rebombori.
    Per primer plat ha caçat
    un mosquit dels de trompeta
    que porta el dipòsit ple
    de sang fresca de poeta.

    Miquel Desclot, «Aranya de sostre», dins Bestiolari de la Clara (1992)
  • El fenomen literari del plagi només ha arribat a apassionar sincerament el públic i la crítica quan el plagiari és un escriptor de gran categoria. De tant en tant, s’arma algun rebombori provincià o de capelleta, a propòsit de plagis perpetrats per manobres mediocres: són incidents sense interès. La cosa resulta més picant si el plagiari es diu Alighieri o Shakespeare, Stendhal o Virgili.

    Joan Fuster, «Plagi», dins Diccionari per a ociosos (1964)

Tema de la setmana

Batusses, canyarets i avalots

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

canyaretdaltabaix [2]