Definició
Plovisquejar a gotes molt menudes.
Ahir va estar tot el sant dia cernent.
El sentit principal d’aquest verb és ‘passar pel sedàs (farina o qualsevol matèria reduïda a pols) per a separar-ne les parts més grosses o les impureses’. D’aquest sentit s’ha passat a l’accepció metafòrica: quan plou una pluja tan fina, que pareix pols d’aigua.
Etimologia
Del llatí cernere, cretum, ‘separar, destriar, comprendre’. Més mots de la mateixa família són concernir, discernir, decret, discriminar, discret i secret.
Usos
M’agraden els verbs de la segona! En són pocs però imprescindibles. De verbs acabats en -re en tenim 264 i en -er només 92… però quins verbs! Fer, ser i ésser, haver, poder… i el que més m’estime, cerndre, perquè té més del doble de consonants que de vocals, perquè em recorda mon pare, que era forner i cernia la farina, i perquè m’agrada quan plou amb coneixement i l’aigua cau cernent.
Immaculada Cerdà, «Perdre les claus, perdre la vida» (Levante-EMV, 19 de setembre del 2017)Els éssers humans som el resultat dels microclimes on som creats i on som recreats sense haver tingut cap elecció. Cernia un plovisqueig fi i nociu, com farina per sedàs, que feia esgrunar-se la pedra maresa.
Joan-Carles Martí i Casanova, Els països del tallamar (Palma: Documenta Balear, 2013)