fullam m

Definició

Fullatge, conjunt de fulles d’una planta.

El vent remou el fullam espès de l’arbre.

Etimologia

De fulla, del llatí folia, plural del neutre folium, ‘full’, inicialment usat com a mot col·lectiu i estès després a designar cada fulla de les plantes.

Usos

  • Les fulles del llorer comencen a moure’s. Deu ésser algun ocell. No el veig, però deu ésser algun ocell. Un pardal, sol. Ara salta a una branca de per dalt. És un pardal, del cert. Fa uns anys que hi niaven i, al capvespre, si no fèiem massa fressa, sentíem la piuladissa i el moviment nerviós del fullam. El silenci és suau, lent, tranquil·litzant. Tots deuen dormir encara, potser. L’ombra de les moreres i l’acàcia afegeixen un to íntim, per repetit, en aquest repòs del matí. D’ací a una hora tot serà diferent, encara que es mantingui (cosa improbable) el silenci.

    Isidre Molas i Batllori, La ciutat llunyana (Barcelona: Edicions 62, 1981)

Tema de la setmana

Conjunts

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esbart [1]neula [1]