—Biel, he telefonat a na Mònica.
   —Ah, sí? I què diu, perquè a mi fa setmanes que no m’agafa el mòbil.
   —Mira, li he explicat el teu accident i es feia la dura i que no volia saber res.
   —Millor.
   —I hem parlat una estoneta i ja està, però després m’ha telefonat ella i m’ha començat a demanar els detalls i li has fet molta pena i se sentia fatal i no sé com s’ha girat la truita i vol venir demà mateix.
   —Demà?
   —Sí, està esperant que la cridis.

Joan Miquel Oliver, El misteri de l’amor (Barcelona: L’Altra, 2023 [2008])

   —Quins temps més esvalotats! Déu ens en guard de tornar-hi!
   —Mai no s’ha aclarit ben bé qui havien estat els autors d’aquells assassinats…
   —En aquells moments, com deia, no havia pas d’amagar-se, el teu pare. Si no s’hagués mogut del seu despatx de la Cooperativa, de segur que no li hauria passat res. Quin acudit, també, sortir quan ja estava a punt de girar-se la truita!
   —En Jan sí que, acabada la guerra, va haver de tocar el dos…
   —Ara és a França, oi?

Emili Teixidor, «La meva germana és ben boja», dins Sic transit Gloria Swanson (Barcelona: Edicions 62, 1988)