Definició
Tenir o dur pocs diners.
És bon xicot, i tant, però va sempre tan fluix d’armilla que val més no demanar-li que pagui res.
També: anar curt d’armilla, tenir l’armilla malalta
Ho sento, no et puc deixar diners, vaig curt d’armilla.
Etimologia d’armilla
Del castellà almilla, ‘jupetí’. Vegeu també armilla i anar fort d’armilla.
Usos
Prosaics i elementals, nosaltres vam passar la glacera calçats amb humils xiruques i sense cap suport de piolet, grampons, bastó ni corda de cap mena. Ara ho veig com una imprudència, potser greu, però llavors anava així: érem joves curts d’armilla i sense pressupost per anar equipats com calia.
Isidor Cònsul, Tractat de geografia (Barcelona: Empúries, 2008), pàg. 134Com que la casa de l’Adèlia quedava lluny, la Clotilde havia donat diners a la Dolors perquè agafessin un carruatge, però la mainadera li va contestar que amb una tartana ja n’hi havia prou.
Maria Carme Roca, Les illes interiors (Barcelona: Columna, 2023)
«La senyora va fluixa d’armilla».
El conductor de la tartana, un traginer, va permetre que la Clotildina s’assegués al seu costat. Per a la criatura, va ser tota una experiència perquè va tenir la sensació que ella també conduïa el carro. La Dolors es va quedar al darrere, en una banqueta lateral que feia de seient.
Tema de la setmana
Frases fetes amb ressons tèxtils. La d’avui és un suggeriment de Toni Birba Fonts, de Campdevànol (Ripollès).