Finalment, l’última condició que jo li donaria a la identitat catalana: un cert esperit mediterrani. Se’m dirà que el mar nostre no toca terra endins, però la identitat es configura sumant elements d’ací i d’allà, i repartint els accents, i si potser la terra és conservadora, com ho és a tot arreu, la costa li ha donat al país una manera de ser oberta i flexible.

Patrícia Gabancho, El retorn dels catalans (Barcelona: Meteora, 2010)

Les cordades de dones eren cada cop més freqüents; d’alpinistes de categoria no n’hi havia tantes per triar. A mesura que tornà a despuntar, la començaren a trucar d’ací i d’allà. Les temptacions eren molt grans. Per a una alpinista era difícil desdenyar-les.

Núria Perpinyà, Al vertigen (Barcelona: Empúries, 2013)