solc m

 / 260

Definició

1  Cavitat o sot longitudinal de poca fondària que fa l’arada o una altra eina agrícola semblant, en la qual es dipositen les llavors quan se sembra.

2  Senyal longitudinal, més o menys ample i profund, que deixa un objecte punxant o tallant en una superfície.

Etimologia

Del llatí sulcus, mateix significat.

Usos

  • A la terra plana i a les conques de mitja muntanya, hi haurà al llarg del darrer segle una evolució en les feines de llaurar i sembrar. El parell de bous, junyits a una arada de fusta, seran substituïts per les mules, amb una reu de ferro que obrirà un solc més profund. A mitjan d’aquest segle, les mules seran definitivament escombrades pel tractor.

    Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)

Temes i etiquetes