maldestre -a adj

Definició

Mancat de destresa.

Amb moviments maldestres va pujar a l’escenari.

Usos

  • Hi deu haver fet molt, en la configuració d’aquest fantasma, una política oficial del llibre maldestra: el repartiment de subvencions i d’ajuts d’aquests últims anys ha arribat a fer creure a força gent, no especialment malèvola, que els editors en català vivim del diner públic, que els nostres llibres no existirien si no fos per una política oficial generosa i de mà oberta…

    Jaume Vallcorba, «Editar en català avui» (Avui, 23 d’abril del 1999)
  • Alçà una pota per atrapar la papallona, però aquesta sortí per la porta. El gosset, maldestre, topà de cap amb el marc de la porta del cotxe, i, en un estrany retop, en una tombarella no pas buscada, va caure a la carretera.

    Josep Vallverdú, Rovelló (1969)

Temes i etiquetes