abrandar v

Definició

1  Posar en combustió viva (una cosa), provocar-ne l’incendi.

2  Fer créixer (el foc, l’incendi, etc.).

3  (fig.)  Inflamar, animar d’una passió.

Les seves paraules van abrandar la multitud.

Etimologia

De brandar.

Usos

  • P’rò ni el baf ni la pols de tos llots i desferres,
    ni els pals i filferres
    que t’armen a sobre la gran teranyina,
    ni el fumar de tes mil xemeneies,
    ni el flam de les teies
    que mou la discòrdia i abranden l’incendi,
    són bastants a posar vilipendi
    an aquest cel que tens tan dolç i blau
    que tot s’ho empassa i resol i canvia,
    i ho torna en oblit i consol i alegria:
    mil cops la perdesses,
    mil cops més tornaria a tu la pau.

    Joan Maragall, «Oda nova a Barcelona», dins Seqüències (1911)