Cal fer l’esforç d’entendre’ns: ningú no combatria sense fe en el triomf i aquest és un principi incontrovertible, vàlid en tots els casos, tant si ens posem a fer caramboles com a jugar a escacs, o a córrer els quatre-cents metres tanques, o baixem a l’arena en qualitat de gladiadors, amb la xarxa i el coltell.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990)

Mentre em vestia amb la roba que l’hostaler m’havia deixat a l’espona del llit, vaig sentir uns crits a la cambra del jove Arís. Tement que se li hagués tornat a obrir la ferida o que algun bandoler amagat l’ataqués per venjar la derrota, vaig sortir a mig vestir, empunyant un coltell i amb el cor encongit.

Jaume Fuster, El jardí de les palmeres (Barcelona: Planeta, 1993)