Fins que se n’isqué de la sala estigué resseguint-li les passes. Aleshores, es repapà de nou al seient acaronant-se la barbeta amb aire pensatiu. El dring suau d’una campaneta divulgà entre la clientela que la representació era a punt de començar.

, Un negre amb un saxo (Barcelona: Quaderns Crema, 1987)

Les noies eren més atractives del que havia imaginat. Totes dues morenes. (Sense saber ben bé per què, sempre havia imaginat els dúplexs de senyores formats per una de rossa i una de morena, encara que una de les dues fos tenyida.) La més alta —li va dir que es deia Mari— li va demanar, mentre es repapava contra els coixins, que corregués les cortines.

L’illa de Maians (Barcelona: Quaderns Crema, 1985)