Definició
Cadascun dels petits pilars d’obra i de secció quadrangular que per a defensa hom construïa al cim de les antigues fortaleses, deixant entre l’un i l’altre un espai per a poder tirar contra l’enemic.
Etimologia
D’origen incert, potser d’un gòtic melil, diminutiu de mel, ‘senyal, taca, entalladura’, dissimilat en meril.
Usos
El segon llibre de la meua infantesa que em va influir, un de lectures més o menys patriòtiques, contenia la llegenda del comte Teodomiro o Tadmir, un noble visigot que havia resistit la invasió musulmana a Oriola seguint un curiós estratagema: les dones s’havien abocat als merlets amb les cabelleres i les trenes nugades sota el nas per fer creure als moros que eren barbudíssims lluitadors.
Josep Vicent Marqués, Tots els colors del roig. Quasi unes memòries ideològiques (València: Tres i Quatre, 1997), pàg. 90En cada merlet del castel hi havia un soldat, i mentre tocaven les trompetes, disparaven els canons i tots cridaven visca Alexandre, visca el papa, vam arribar a l’entrada del pont, on esperaven els rabins de les cinc sinagogues i els caps dels jueus de Roma.
Joan F. Mira, Borja papa (València: Tres i Quatre, 1996)