Aquest caminoi estret però net ens fa el favor de ser una drecera que puja, i ens porta a un camí ample i tranquil·litzador. No hi fa res que els últims revolts siguin costeruts, això ha d’anar a parar prop de Sant Maurici. Acabem sortint a una carretera asfaltada, que ens sembla d’un luxe prodigiós. I al fons d’una recta, lleugerament enlairat, el perfil del campanar de Sant Maurici de la Quar, i una taca clara, que deu ser la façana de l’hostal.

Josep M. Espinàs, A peu pels camins de cendra (Barcelona: La Campana, 1994)

El camió era ple de dones, Mundeta, li va dir. Hi anaven, també, dos nois, i l’Ignasi, repetia, eren molt joves. Calia arribar a Sabadell. Eren reforços. Les dones no tenien armes. I vaig veure que el camioner s’adonava massa tard que la carretera de l’Arrabassada és costeruda i molt difícil de remuntar.

Montserrat Roig, Ramona, adéu (1972)