Un dia que anava cap a Toluca em va temptar un trencall inconegut a la dreta de la carretera i m’hi vaig endinsar. Menava al poble de Cuajimalpa, que semblava remot en el temps i era difícil d’acceptar que tota aquella porció de segle divuitè fos a vint-i-cinc quilòmetres del Districte Federal. Com a pintor, tothora m’han seduït els temes senzills, sense gaire manipulació humana, i el poble de Cuajimalpa, bonancenc, tot ell fet un culte enorme a la immobilitat, era paradisíacament temptador.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 3 (Barcelona: Pòrtic, 1991), pàg. 147