Definició
1 Paret, o tros de paret, feta de terra pastada, eventualment barrejada amb calç, premsada en un encofrat simple anomenat tapiera i assecada a l’aire.
2 Paret prima i no gaire alta que circumda un espai descobert.
Etimologia
Probablement del llatí vulgar tapia, mateix significat, de creació onomatopeica, al·lusiva al so de trinxar i esclafar materials per a construir aquesta mena de paret.
Usos
—Mireu. El vostre pla està molt bé. Però a mi em sembla que no n’hi ha prou amb traçar un bon pla per a caçar sargantanes, el principal és anar a un lloc on n’hi hagi…
Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
—Sí, és clar… —convingueren els caçadors, capcots.
—I el millor lloc, em sembla a mi —continuà en Tanet— és al voltant de la tàpia: tothom sap que les sargantanes necessiten paret per enfilar-se.
—És clar! Té raó en Tanet! Sí, sí! —exclamaren tots alhora.
En Manelitus s’animà un altre cop.
—Caçadors! Seguiu-me!
I marxaren tots corrents cap a la tàpia, que voltava el solar.
En arribar-hi hi hagué un aldarull de crits: sobre la tàpia hi havia grapats de sargantanes prenent el sol.