parió -ona adj i m i f

Definició

Que fa parell amb un altre; objecte que correspon simètricament a un altre objecte.

No hi ha més que un guant, aquí: cerca’m el parió.

Cercar parió, -ona: cercar algú per casar-s’hi.

Etimologia

De paria, ‘companyia, unió concorde’, de par, ‘parell, parió; divisible per dos’, del llatí par, paris ‘igual, semblant; parell’.

Usos

  • Posseïdor d’una informació increïble, sovint personalment autenticada, [Carles] Sentís passa d’un registre a un altre amb l’agilitat pariona a un exercici circense; salta del temps a l’eternitat…

    Sempronio, «Carles Sentís estrena segle» (Avui, 1 de maig del 2000)
  • Dues persones de caràcter bessó: així ho diu, en efecte, literalment l’original, però en català escau més de dir parió, que conserva la mateixa força, perquè  parió (mot sense equivalent en d’altres llengües) indica una igualtat perfecta entre coses que només poden ser precisament dues (dos guants, dos mitjons), però d’altra banda és d’una propietat més gran que bessó, que solament pot dir-se de persones. 

    Joan Coromines, «Carles Riba i la llengua», dins Epistolari Joan Coromines & Carles Riba, a cura de Josep Ferrer i Joan Pujadas (Barcelona: Curial, 2002), pàg. 312