marranejar v

Definició

Fer una marraneria.

El nen va marranejar una bona estona fins que va aconseguir que l’agafessin en braços.

marraneria  (f)

Rabiola d’un infant, amb crits, plors, espernetecs, rebolcades, etc.

Usos

  • Quan Blair mateix, enfront de la malvestat futbolera, anuncia mà dura contra l’alcohol, la policia arresta un adolescent ebri en una cèntrica plaça londinenca: és el seu fill gran, mentre el menut, un nadó, marraneja a casa, imaginem, gaudint del regal de la primera dama espanyola, amb la vènia de la reina.

    «Homenets» (Avui, 19 de juliol del 2000)