aferrissat -ada adj

Definició

Dit d’un combat, un encontre, una topada, etc., en què els combatents lluiten amb tenacitat i persistència.

Va ser una cursa molt interesant. Els dos germans Schumacher van mantenir un duel aferrissat durant moltes voltes.

Etimologia

D’aferrissar-se, com aferrussar-se, amb tota probabilitat derivat de farro (del llatí far, farris ‘mena de blat’) amb interferència de ferro (del llatí ferrum, íd.).

Usos

  • Cal reconèixer que Blair no n’encerta una des de fa temps. Quan el seu ministre de l’Interior anuncia aferrissada persecució de la droga, la policia arresta un jovenet amb una certa quantitat de droga que, oh meravella, és fill del ministre de l’Interior del gabinet Blair!

    Marta Pessarrodona, «Homenets» (Avui, 19 de juliol del 2000)
  • En aquests partits [de futbol] de festa major, solen jugar els equips indígenes contra els dels pobles del veïnat: la passió que s’inflama en aquests camps d’esport rudimentaris és de les més meridionals i aferrissades que un es pugui imaginar. Molts d’aquests partits no es poden acabar, i, si fineixen, ho fan com el famós rosari de l’aurora.

    Josep M. de Sagarra, «La follia de la pilota» (La Publicitat, 26 d’agost del 1923)