primerenc -a adj

Definició

Que neix, madura o actua abans del temps ordinari.

Patates primerenques.

Aquest any hem tingut una primavera primerenca.

Les cabres primerenques no han d’anar soltes ni desfermades.

Usos

  • La floració d’un arbre, m’explicava un professor de ciències naturals, depèn del temps d’insolació. Això fa que els ametlers dels diversos països no floresquen tots alhora. Els del sud de la Península són més primerencs que els mallorquins, mentre que, a mesura que pujam cap al nord, la floració és més tardana, però no sembla que se pugui retardar fins a la primavera. Si N’Aina Cohen els hi fa florir, no crec que sia tant per falta d’informació ni per esser mala observadora d’una realitat que se repetia cada any i que tenia massa a prop perquè li passàs inadvertida, sinó perquè produeix una poesia que, més que de l’observació, neix de la inspiració.

    Josep A. Grimalt, «Els ametlers, en efecte, floreixen a l’hivern» (Diari de Balears, 28 de gener del 2001)