captinença f

Definició

Manera de captenir-se, comportament, conducta.

«Estic molt satisfet de la vostra captinença», va dir-li Aznar a Pujol.

Usos

  • Borís s’anava escalfant per moments; feia la impressió que d’un moment a l’altre aniria a perdre la seva mesurada captinença.

    Borís I, rei d’Andorra (Barcelona: La Magrana, 1984), pàg. 26

Temes i etiquetes