batall m

 / 671

Definició

1  Peça de ferro en forma de porra suspesa a l’interior de la campana per a fer-la sonar colpint-la.

2  Peça anàloga d’os, de fusta, etc., per a fer sonar les esquelles.

Etimologia

Del llatí vulgar battuaculum, mateix significat, de la família del llatí battuĕre (vulgar battĕre), ‘batre’, provinent probablement d’una altra llengua indoeuropea, segurament el cèltic.

Usos

  • El campanar ressonà amb nou tocs de batall que Borís comprovà en el seu rellotge de butxaca, d’or massís, amb les seves inicials gravades.

    Antoni Morell, Borís I, rei d’Andorra (Barcelona: La Magrana, 1984), pàg. 14

  • No cal dir que el que més ens fascinava era, si ens ho deixaven fer, moure el batall de la campana fins que aconseguíem fer-la sonar i comprovar el to greu de la campana grossa, en comparació amb el més agut i penetrant de la petita.

    Candi Espona i Bayés, Entre el roig i el blau. Memòria de la guerra i altres coses (1934-1942) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002), pàg. 277