—Tinc el sentiment de comunicar-te que ets boig, que estàs completament sonat! Torna aquesta màquina d’escriure ara mateix, al despatx on la vas pispar! Això teu amb les màquines d’escriure és patològic! Retorna-la immediatament.
   —No recordo on vivia l’advocat.
   —Tant me fot! Llença-la, doncs. Però jo no la vull entrar en el meu cotxe, ni seré còmplice de cap robatori. Ja anem prou carregats d’andròmines i aquesta màquina no ens fa cap falta.
   —No siguis ximple! Si és una Smith Corona formidable!
   —Descarrega-la tu, Fíguls, i deixa-la aquí mateix, a la vorera. No: anem a donar-la al comitè local. Au, pugeu!
   Vam retrocedir i en Montfort em feia una cara de tres déus. Només va dir:
   —Malaguanyada! Es veu que ja t’han pujat els galons al cap! Demanaré que em traslladin definitivament a les oficines de la Divisió, i tu, ja et buscaràs un altre mecanògraf!

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 255