Vam fer allò tan pel·liculesc de fixar tots els nostres rellotges (mai no se’ns deturaven tots a la vegada i amb ajudàvem els altres a tenir-los a l’hora) i vam quedar que si la patrulla no havia retornat al cap de cent vuitanta minuts, ens jugaríem el tot pel tot i sortiríem a cercar-los. Se’n van emportar la ullera de llarga vista i tenien la missió complementària d’esbrinar quines eren les forces militars més properes.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 115