El caporal Giorla va esperar que el gros vehicle que s’atansava s’aixequés i, amatent, va llançar una granada de mà sota el monstre i seguidament, en una fracció de segon, es va ajaçar a terra.

Avel·lí Artís-Gener, Viure i veure, vol. 2 (Barcelona: Pòrtic, 1990), pàg. 312

Vas entrar sense ni dir-me «hola, noi!» i te’n vas anar de pet cap a la cuina. Empènyer la porta i caure tot a terra va ser simultani. Òstima, quin terrabastall! No vas riure ni somriure. Et vas posar la mà damunt el pit, en un tràgic gest de dama de les Camèlies, i te’n vas anar a ajaçar-te. Vas fingir estupendament un cobriment de cor, paraula!

Avel·lí Artís-Gener, El boà taronja (1986)