Definició
Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc., enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.
No et deixis entabanar per les promeses del candidat.
Fa l’efecte que en Jordi ens ha ben entabanat.
Etimologia
Possiblement d’un tabà, variant de tabac (de l’àrab tabbaq, usat a Espanya com a nom d’herbes medicinals, algunes estupefaents) amb pèrdua de la q, corrent en arabismes catalans, o potser de taba, ‘conversa llarga; mentida’.
Usos
Mai no s’havia deixat entabanar pels polítics, ni li interessaven el més mínim les ambicions de poder; altra cosa era respecte als problemes socials que l’afectaven, i no sols en els negocis, sinó en el cor.
Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 83Des de feia temps, que el capellà del poble entabanava la dona amb la mateixa cançó:
Pep Coll, Muntanyes Maleïdes (Barcelona: Empúries, 1993)
—Al cel —li deia— passa si fa no fa com ací baix a la terra. Hi ha trossos de cultiu que els benaventurats conreen amb l’ajuda dels àngels, s’hi edifiquen una caseta i viuen de l’aire del cel.