Dintre la seua ignorància impenetrable, havia pensat, abans d’emprendre el primer viatge que féu per Europa, una curiosa teoria lingüística: «Si parle en valencià, m’entendrà tot lo món». … No cal dir que la seua teoria s’estavellà lamentablement contra la realitat, i que a fora no n’entengueren ni un borrall, del que ell els parlava.

Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 84

Destino era, una mica, el reducte d’aquest periodisme; i Pla n’era l’estrella més brillant. Nèstor Luján aprèn, naturalment, de Pla; aprèn, sobretot, l’ofici de Pla, capaç d’escriure una guia sense baixar del vaixell —i Xammar prou que li ho criticaria— o d’escriure dignament d’algun tema sense entendre-hi ni un borrall.

Agustí Pons, «Nèstor Luján, ‘Destino’: indestriablement…», dins Deu daus (València: Tres i Quatre, 1991), pàg. 181