[Sagarra] cada dia obria una pàgina del diccionari i se l’aprenia de memòria. Gairebé podem veure encara aquell home de mirada d’esparver esdevenint fructíferament alopècic mentre s’esnifava el Fabra en dosis calculades i homeopàtiques. Aquestes paraules reviscolen com bestioles de piscifactoria davant els ulls admirats del lector quan es tornen a obrir les pàgines miraculoses on la protèrvia de l’autor les ha fixades. Qui llegeix avui, però, una poesia com la de Sagarra? Hi ha preguntes que seria millor no fer.

«Lectures de Josep Maria de Sagarra» (El Temps, 3-9 de desembre del 2002)