Definició
Onomatopeia amb què hom expressa la caiguda d’una persona o d’una cosa, la justesa o l’encert d’un cop, d’un tret, d’una acció.
Què ha estat aquest patapam tan fort?
També: pam, patam
Usos
Aleshores, sense solució de continuïtat amb el que li acabava de dir, que no sé què era, li vaig engaltar, patapam, que havia tingut un amant.
, E.R. (1994)Patapam! un cop de porta, i Lola queda tota sola.
Josep Carner, «L’armari» (La creació d’Eva i altres contes, 1922)
Tema de la setmana
Els mots onomatopeics intenten imitar sons o sorolls emesos per éssers animats i objectes o produïts per fenòmens de la natura. L’onomatopeia, però, no és mai cap reproducció exacta, sinó relativa. Aquesta setmana en veurem unes quantes.