Mentre et dilueixes pels viaranys
incerts dels sentiments i dius que és
blau el cel, i que la nit no és fosca,
esdevindrà tal volta la tempesta,
i et caldrà cercar aixopluc dins una
balma contrària, d’on no podràs
sortir-ne més. I, allí, sols hi tindrà
cabuda el desamor.

Quima Jaume, «Laberint», dins El temps passa a Cadaqués (Barcelona: Columna, 1986)

L’ermità m’explica que a l’ermita hi diuen missa tres cops l’any i m’acompanya a veure les coves, que queden sobre l’ermita. N’hi ha una de petita i després una de més gran, que de fet és com una gran balma. Diu que a l’hivern s’hi pot dormir la mar de bé, perquè la temperatura s’hi manté a deu o dotze graus.

Albert Jané, Tal dia farà l’any (Barcelona: El Llamp, 1991), pàg. 209