blasmar v

Definició

1  Desaprovar, censurar (algú) pel fet d’haver obrat malament (en oposició a lloar).

Si obres bé seràs lloat, si obres malament seràs blasmat.

2  (p. ext.)  Desaprovar, censurar (quelcom).

Blasmar la conducta d’algú, els actes d’algú.

Usos

  • Per a Torres i Bages només hi ha, doncs, una Catalunya autèntica, veritable: la pairal. El fet industrial és blasmat, si més no ignorat.

    Jordi Solé-Tura, Catalanisme i revolució burgesa. La síntesi de Prat de la Riba (Barcelona: Edicions 62, 1967), pàg. 109