rum-rum

Definició

Onomatopeia de la remor, del soroll confús, com el d’una conversa o una barreja de converses, el so d’una guitarra, o del soroll que fa un gat quan ronca de content.

Usos

  • La barca rumbeja com una oca per un estany, el mar només fa rum-rum com un gat que s’adorm.

    Joaquim Ruyra, El rem de trenta-quatre (1920)
  • Tan sols el públic de les altures paradisíaques, que no estava en antecedents del fet sensacional que removia la gent de sota, es mostrava queixós del rum-rum, rum-rum, que pujava de llotges i platea.

    Raimon Casellas, Les multituds (1906)

Tema de la setmana

Onomatopeies

Temes i etiquetes