Definició

Desprendre’s i caure (o lliscar) una massa de terra, de rocs, etc.

S’ha esllavissat el marge i ha obstaculitzat la carretera.

Etimologia

De llau (=allau), del llatí labes, ‘caiguda, esllavissada’, derivat de labi, ‘caure, relliscar’.

Usos

• Solitud, la que sents en la tarda
  que mor lentament, quan el sol
  s’esllavissa mandrós i rogenc
  fent camí vers ponent, sense fúries
  ni vents de tempesta.

  «Sol ponent» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)

Tema de la setmana

en record de Quima Jaume (1934-1993)