Es fa difícil de saber per quin atzar el senyor Juan Núñez Fernández, home de valor, fou nomenat professor d’un establiment de poca vistositat, com era llavors l’Institut general i tècnic de Figueres. Aquest senyor fou en tot cas el mestre de la passió de Salvador Dalí. Núñez fou una mentalitat acadèmica, però la seva passió —paradoxa!— fou la pintura de Joaquim Mir. Adorava l’obra de Mir. El considerava el pintor més important del país. La vigoria realista de les seves teles, l’acuïtat de la seva retina, el volum, una mica descordat, de la seva persona, commovien aquell home esborradís, autor de tants clarobscurs perfectes, de tantes acadèmies correctíssimes. Considerava que Mir era un prodigi.

«Salvador Dalí (una notícia)», dins Homenots (segona sèrie) (Barcelona: Selecta, 1958), pàg. 169