Des de molt jove, Dalí contemplà l’espectacle del món, impàvid, amb fredor, audàcia i gosadia. Tingué un cert domini d’ell mateix, una seguretat en la seva pròpia persona des que entrà en la vida. Si sovint ficà els peus a la galleda, tractà d’arreglar el desgavell fos com fos, de qualsevol manera. És covardot però arriscat. En la seva autobiografia ha explicat el seu agosarament com un fenomen de timidesa vençuda.

Josep Pla, «Salvador Dalí (una notícia)», dins Homenots (segona sèrie) (Barcelona: Selecta, 1958), pàg. 180