amb argila i recança construïm cases per als morts
i al cel d’estiu busquem la seua presència,
llunyana i blava com l’oblit.
massa silencis ja al voltant del camí
i una aigua que s’estanya trista
al peu dels pollancres,
a cada pas més solitaris.

Anna Montero, «la casa de les ànimes», dins Com si tornés d’enlloc (Vic: Cafè Central/Eumo, 1999)