benemèrit -a adj

Definició

Que ha conquistat mèrit, digne d’honor pels seus serveis.

Quan va tenir l’accident, un benemèrit ciutadà el va socórrer.

Etimologia

Del llatí bene merĭtus, ‘el que ha tingut bon mereixement’. De la mateixa família tenim també un mot semblant, benmereixent, ‘que mereix bé, honor, recompensa, per la seva conducta, pels seus serveis’, i benmereixença, ‘mèrit; condició de benmereixent’.

Usos

  • Al cementiri dels mots en jauen molts de benemèrits. Però també n’hi són de morts assassinats i de suïcides. En aquest cementiri, tanmateix, creuen en el miracle de la resurrecció dels morts i la reencarnació.

    Stanisław Jerzy Lec, Pensaments despentinats (València: Brosquil, 2003), traducció de Guillem Calaforra i Ewa Łukaszyk
  • Anys enrere el lúcid escriptor Joan Fuster comentava el contrast entre una concepció pairal de la llengua i una de ciutadana. I deia que la joventut, és a dir el futur, viu majoritàriament en ciutats i gasta una llengua que descriu els fets de la ciutat. Etc. Molts més anys enrere, el mallorquí Marià Aguiló tenia a la seva llar una mainadera mallorquina que li omplia el magí de somnis, de mots, de mites, de cançons i de refranys que l’empenyeran tota la vida a córrer per tot el domini lingüístic per recollir aquells tresors. Això mateix van fer molts altres benemèrits lingüistes i antropòlegs, i les nostres biblioteques estotgen veritables meravelles de… fonamentalment de la vida rural, esclar.

    Joan Solà, «La vida rural» (Avui Cultura, 3 de desembre del 2009)

Tema de la setmana

Mots compostos amb ben-

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

benhumorat -adabenvist -a