Definició
Successió rigorosament cronològica dels esdeveniments d’un relat. L’adjectiu que hi correspon és diegètic -a.
Etimologia
Del grec diégesis, ‘narració’.
Usos
L’obra [Els treballs perduts, de Joan F. Mira] es beneficia de l’ajustada integració d’erudició i de ficció, una de les característiques de la narrativa de l’autor, per a crear un univers diegètic poblat de personatges singulars i seductors, entre els quals cal anotar la mateixa ciutat de València, convertida en l’altre vertader protagonista al costat de Jesús Oliver.
Vicent Simbor Roig, La narrativa catalana del segle XX (Alzira: Bromera, 2005), pàg. 120
Tema de la setmana
Figures retòriques i termes relacionats amb la literatura