Amb tant d’esvalot, els nois no es van adonar que per la punta del camí s’acostava un noiet molt ben plantat. Era en Pep, el més gran de la colla. Aquella tarda no havia anat gaire bé i feia cara de pomes agres. En arribar, va clavar un cop a una pedra, tot remugant:
   —Os pedrer! Si haguéssim venut una mica més…
   —Ei, Pep! Com va? Què fas per aquí tan d’hora? —li va preguntar la Laia—. Fas mala cara. Que ha passat alguna cosa al mercat?
   —Doncs sí, avui quasi no ha vingut ningú i cada cop és pitjor. Des que van obrir aquell supermercat als afores del poble, la gent ha deixat de venir a comprar al mercat.

La Colla Pessigolla vol salvar el mercat (Barcelona: Associació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, 2008)

a recer si pot ser
de la mala òstia de tot déu
i la cicuta de la disputa per un no-re
que no són hores casom l’os pedrer
entro al bar xarrup
i abans de treure’m els guants i el barret
ja m’he fotut un cafè
amb el sòlit pòsit de regal
gola avall

Joan Josep Camacho Grau, «Ritual» (Barcelona Review, juliol-agost 2008)