L’autor de la desgràcia, pistola en mà, no degué veure clar el resultat final de la maniobra, de manera que va arrancar a córrer, ja perseguit pels sempre eficaços efectius de la guàrdia civil, i com que la cosa passava prop de casa meua tingué el pensament de saltar la tanca de l’hort i amagar-se entre els arbres. Ja se sap que els arbres, de temps immemorial, són molt atractius com a amagatall de perseguits. No era tanmateix un bosc espés, eren quatre dotzenes de tarongers tirant a vells i esclarissats: la idea no era bona.

«Un assassí al meu hort», dins Una biblioteca en el desert (Alzira: Bromera, 2009)