Definició
Paraula que s’empra per a invitar algú a qui es parla de tu a prendre o acceptar alguna cosa que li oferim.
Jas un tros de pa i calla.
Vinga, jas, tasta estes figues, que de tan dolces no n’hauràs menjat mai de la vida.
Usos
—Gràcies, senyora —agraí Bernadet molt polidament, i va fer-li un acatament com aquells que s’havia ensenyat en el palau del rei.
Enric Valor, «El xiquet que va nàixer de peus», dins Rondalles valencianes 3 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 114
—Ho has sentit tot?
—Sense patir.
—Doncs, jas els tres cabells d’or.
Bernadet els va agafar i se’ls alçà ben embolicats en el pitral.
—Com us he de recompensar tot el que heu fet per mi? No porte res més que una talequeta d’or…
—No; l’or del món ací no val res… Però mira: ací no fem més que mal, i ara jo t’he fet un bé… i sent una cosa tan gran en el meu cor… que ja em trobe ben pagada.—Teniu aigua per a llavar-me? —pregunta la fadrina, i ho feia d’esquena a la bassa, puix que així havia aparegut.
Enric Valor, «L’amor de les tres taronges», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999), pàg. 29
—Darrere teniu tota la que voldreu —diu Dalmau ple de joia.
—Teniu pinta per a pentinar-me?
—Aquesta d’ivori, que guardava per a vós —respon ell amb tota veritat.
—Teniu pólvores per a empolvorar-me?
—Sí, senyora: jaseu-les —li ofereix la capseta.
La jove, tota diligent, es renta la seua fina cara en la cantadora aigua de la font; prenent la de la bassa a tall d’espill, es pentina curosament l’abundant i llustrosa cabellera, i després, girada d’esquena al príncep, s’empolvora les vellutades galtes amb les perfumades pólvores.
Tema de la setmana
Mots trets de les rondalles d’Enric Valor, publicades per Edicions del Bullent.
