estèvia f

Definició

Planta originària de l’Amèrica del Sud (Stevia rebaudiana), reconeguda pel seu poder edulcorant, fins a 300 vegades superior al de la sacarosa, de la família de les compostes. Comunament també s’anomena fulla dolça o fulla de sucre.

El gust de l’estèvia és més suau i dura menys que el del sucre.

Etimologia

Del nom científic del gènere de la planta, Stevia, que prové del nom llatinitzat del botànic valencià del segle XVI Pere Jaume Esteve (Petrus Jacobus Stevus), amb què signava les seves obres en llatí. Esteve va ser el primer europeu a investigar científicament aquesta planta.

Usos

  • La mare va fer una bona glopada.
       —Aquest suc està passat.
       —Que no, mare… —No m’agafaria per aquí, ja ho tenia previst—. És l’estèvia. Ja saps que no pots prendre el suc de préssec de sempre amb tant de sucre com porta. Al final t’hi acostumaràs.
       —Ves a saber què és aquesta porqueria… Jo sóc de l’època en què els sucs no existien, la fruita es mastegava.
       —D’acord, mare. Acaba’t el got i aquest vespre passarem a la fruita mastegada.

    Laura Tejada, Un cop morta (Barcelona: La Magrana, 2016)
  • Per tot plegat ara s’ha posat de moda l’estèvia, que potser sí que és més saludable que el sucre blanc, el sucre morè i la sacarina i les seves cosines germanes, però jo trobo que mata el gust del cafè.

    Magí Camps, «Operació biquini» (La Vanguardia, 2 de juliol del 2018)

Tema de la setmana

Epònims o mots derivats de noms de persones. Aquests dies hem engegat la campanya biennal per arreplegar donatius per a Rodamots: voldreu participar-hi i fer-vos-en mecenes? Tots els detalls de l’arreplec als enllaços:

Enllaços

Temes i etiquetes